divendres, 20 de juliol del 2012

La 'extraordinaria placidez' del Parlament Europeu


En juny de 2010, quan es complia un any de legislatura al Parlament Europeu, vaig descobrir que a la web d'aquesta institució es pot fer un seguiment de l'activitat parlamentaria dels eurodiputats. Les dades eren prou eloqüents, i vaig escriure un post titulat 'Endevina qui està tocant-se els ous al Parlament Europeu'. En eixe any de 'treball', Jaime Mayor Oreja, el cap de llista del PP i vicepresident del Partit Popular Europeu, havia presentat només UNA pregunta en l'eurocàmera. Aquest mecanisme d'acció política, segons la web de la institució comunitària, 'Constituye un instrumento directo de control parlamentario respecto a otras Instituciones y órganos de la UE'. La citada pregunta de Mayor Oreja es referia a la 'Exposición de símbolos religiosos y culturales en lugares públicos', que sens dubte, és un tema de màxim interès a la Unió Europea.

El recompte del líder socialista, Juan Fernando López Aguilar, també era esgarrifós, amb DOS preguntes presentades en un any, amb una mitjana d'una pregunta cada sis mesos. Per la seua banda, Willy Meyer, representant de IU, comptava amb 147 preguntes en el mateix espai de temps. Aquestes dades contrasten amb el percentatge de recolzament que va obtenir cada força política: un 42'12% el PP, un 38'78% el PSOE i un 3'71% Izquierda Unida.

Dos anys després, he decidit comprovar si la activitat d'aquestos eurodiputats espanyols es manté en eixes xifres, i les dades continuen sent igual de cridaneres: Jaime Mayor Oreja, qui ha defensat públicament la 'extraordinaria placidez' del franquisme, continua amb la seua única pregunta formulada al Parlament. I mira que han passat coses en dos anys, i Espanya ha estat al centre de moltes d'elles... doncs l'eurodiputat popular no se li ha ocorregut preguntar res en l'eurocàmera, i des d'aquella pregunta sobre símbols religiosos no ha tornat a obrir la boca.

El representant socialista López Aguilar s'ha posat un poquet les piles, i de 2 preguntes formulades en juny de 2010 ha passat a 18, referides a temes com els controls ilegals a les fronteres de la UE, drets humans, pacte agrícola amb Marrocs, o sobre la prohibició de Rumania a equiparar el matrimoni tradicional amb 'noves formes de cohabitació'. Per la seua banda, l'eurodiputat de Izquierda Unida, Willy Meyer, ja compta amb 428 preguntes presentades en l'eurocàmera. Els rojos estos, que continuen queixant-se de tot...

Bé, acostumat com estic a posar les coses en quarentena abans de fer afirmacions categòriques (o això intente), vaig pensar que potser el treball d'un eurodiputat no es basa sols en presentar preguntes, que aquestes sols son un instrument més. O que per poder valorar-ho, hauria de comparar l'activitat dels eurodiputats espanyols amb la dels representants d'altres països... Doncs bé, ahí va la comparació amb els dirigents que, com Mayor Oreja, també són vicepresidents al Partit Popular Europeu o el Partit Socialista:

GRUP PARTIT POPULAR EUROPEU 
-França (Joseph Daul, PRESIDENT del grup): 4 preguntes
-Italia (Vito Bonsignore): 53 preguntes
-Alemanya (Manfred Weber): 28 preguntes
-Suècia (Gunnar HÖKMARK): 7 preguntes
-Chipre (Ioannis KASOULIDES): 41 preguntes
-Rumania (Marian Jean MARINESCU): 22 preguntes
-Polònia (Jan OLBRYCHT): 9 preguntes
-Portugal (Paulo RANGEL): 14 preguntes
-Hungría (József SZÁJER): 5 preguntes
-Països Baixos (Wortmann-Kool Corien): 44 preguntes
TOTAL (1 president, 10 vicepresidents): 227 PREGUNTES

PARTIT SOCIALISTA EUROPEU

-Austria (Hannes SWOBODA, PRESIDENT): 18 preguntes
-Romania (Corina CRETU): 109 preguntes
-Bèlgica (Véronique DE KEYSER): 27 pregunte
-França (Sylvie GUILLAUME): 37 preguntes
-Regne Unit (Stephen HUGHES): 34 preguntes
-Alemanya (Bernhard RAPKAY): 5 preguntes
-República Xeca (Libor ROUČEK): 4 preguntes
-Italia (Patrizia TOIA): 58 preguntes
-Suècia (Marita ULVSKOG): 25 preguntes
-España (Enrique Guerrero SALOM): 6 preguntes
TOTAL (1 president, 9 vicepresidents): 323 preguntes

Estar ficant les dades de cada diputat és una feina prou avorrida (i imagine que no massa grata de llegir), així que si teniu interés vos convide a que consulteu vosaltres mateixos el Grup Confederal de l'Esquerra Unitaria Europea. Vos avance que el TOTAL de preguntes presentades entre la presidenta i els 6 vicepresidents del grup sumen 717 preguntes.

De tot açò es poden traure algunes conclusions, a falta d'un anàlisis del contingut de les intervencions (que també és important). Per exemple, que el número de preguntes que fan els partits és inversament proporcional als vots obtinguts; que sembla que hi ha uns diputats que treballen més que altres, o almenys que es fan més preguntes (amb una proporció de 1 pregunta davant 428, en el cas espanyol), encara que el paper del Parlament Europeu és prou testimonial. Però sobre tot, podem concloure que Jaime Mayor Oreja, que va obtenir un 42% dels vots, és un crack: ha fet menys preguntes en tres anys que el president del seu propi grup, i és l'únic vicepresident dels partits consultats amb només una pregunta presentada en l'eurocàmera... Potser haja descobert la 'extraordinaria placidez' de la vida d'eurodiputat i s'ha acomodat... O potser és que Mayor Oreja, fent honor als seus cognoms, és un home més d'escoltar que de parlar i per això fa tant poquetes preguntes. 

Siga com siga, promet un nou recompte en 2014, quan acabe la legislatura. I a qui li escolte la cançoneta eixa de 'tots els polítics són iguals' li parlaré d'aquestes dades tant curioses, a veure si continuen pensant el mateix.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada