En la costa de la província d'Alacant, des de Dénia a Oriola, hi ha molts poquets quilòmetres de platja sense urbanitzar. Bona part d'ells es troben entre Aiguamarga i el cap de Santa Pola, un espai creuat per un llarg arenal amb dunes i pinades, moltes d'elles creades de forma artificial precisament per protegir la zona, fixar el terreny i que l'arena no acabara cobrint la carretera en cada temporal d'hivern.
En esta extensió de platges daurades, que pertanyen majoritàriament al terme d'Elx, sols s'hi troben dos nuclis de població prou discrets i acotats (Urbanova i els Arenals), perquè la zona té un reconegut valor ecològic i als últims anys s'estan fent esforços per preservar-la, creant passarel·les elevades sobre les dunes o limitant l'accés de vehicles. En aquestes platges (especialment en les de l'Altet o el Carabassí) és possible passar la vesprada a remulla i tindre llum solar fins a les nou de la nit, perquè darrere de l'arena no hi han torres d'apartaments sinó un paisatge que guanya un valor especial en una terra saturada per la rajola i el formigó.
Dons bé, ahir estava jo gaudint d'una d'estes platges i vaig escoltar una conversa que em va posar els pels de punta. No es que m'agrade escoltar les converses alienes, però en la platja (bé, en la vida en general) existeix una classe de gent que parla amb un tó de veu com si tothom al seu voltat haguera de saber allò que pensa. El cas es que aquesta persona considerava que allò, aquelles platges de somni, aquelles dunes sinuoses, s'estaven llançant a perdre. I no es referia precisament al seu valor ecològic o paisatgístic: 'En Elche tendríamos que estar viviendo todos del turismo y de los servicios. Con estas playas que tenemos y no dejamos ni siquiera pasar a los coches. Aquí haría falta un Benidorm o algo así, mira si tenemos terreno. Pero no, nos quedamos con las fábricas de zapatos y luego cuatro apartamentos en los Arenales para que los zapateros pasen el verano', li va dir al seu interlocutor, que assentia en silenci amb el cap però potser estava tant horroritzat com jo. Aquell personatge no concebia allò com a una platja, sinó més bé com a un terreny urbanitzable amb grans possibilitats. Sens dubte, Enrique Ortiz ha creat escola.
Amb la de voltes que he alabat l'iniciativa d'Elx de mantenir les seues platges amb un nivell tant baix d'explotació... amb la de voltes que he agraït tindre aquest espai quasi verge a poc més de quinze minuts en cotxe de casa... amb la de voltes que m'he sentit orgullós de mostrar aquestes platges quan he tingut algun convidat... i haver d’escoltar a un especulador en potència dir que el que falten allà son uns bons gratacels damunt les dunes, tapant la llum del sol i soltant les seues aigües fecals al mar per a que nosaltres puguem posar una geladeria o un todo-a-cien on vinguen els turistes a deixar-se els euros...
De camí a casa, i pensant en tot allò, vaig desitjar que aquella zona continue protegida per molts anys; que els meus fills puguen seguir disfrutant-la com ho faig jo, i també els fills d'aquell personatge que feia mala sang en l'arena i que, espere, continue fent-la tota la seua vida.
 |
| Posta de sol en la platja del Carabassí |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada