Bravo, RAE!

Tinc una espineta clavada amb la RAE des de que li va llevar l'accent a 'guión'. M'he declarat un insubmís amb eixa paraula i amb altres com 'sólo', a les quals em negue a llevar-li la tilde per molt que ho diga l'acadèmia (visc al límit, ho sé). Tot i així, hui m'he reconciliat un poc amb ella gràcies a la fantàstica actualització que ha publicat del vocabulari castellà. El llistat de noves paraules afegides s'obri amb un terme de rabiosa actualitat que descriu a la perfecció un sentiment generalitzat entre la major part de la societat: Acojonamiento ("Acción y efecto de acojonar o acojonarse"). No podrien haver tingut un arranc millor els amics de la RAE. Chapeau!

L'acadèmia inclou termes que ja estan en el carrer, alguns des de fa relativament poc (sobre tot de l'àmbit tecnològic: USB, tableta, blog, bloguero...) i altres que ja estan de capa caiguda, com minicadena, que arriba dos dècades tard. També incorpora paraules que encara no s'utilitzen al carrer: no sé en quin moment se'ls va ocórrer als acadèmics que la paraula biministro havia de ser afegida al diccionari, per referir-se a la "persona que está al frente de dos ministerios en un gobierno, o que ocupa uno en el que se han fundido dos ministerios anteriores". Aleshores... Ana Mato, titular de Sanitat i Política Social, seria una biministra? Però si ja té prou amb ser ministra a seques, la pobra...

També trobem la paraula camp ("Que recrea con desenfado formas estéticas pasadas de moda", diu l'acadèmia), que és un adjectiu que potser al barri madrileny de Salamanca s'utilitze molt però que encara no ha arribat a províncies (o potser no soc el suficientment cool). A l'apartat de termes caxondos, en l'actualització de la RAE apareixen canalillo, gayumbos, clitoriano, culamen u orgásmico, que em fan preguntar-me per l'ambient que es viurà en l'acadèmia quan es discuteixen certes expressions (no vull ni imaginar a catedràtics com Luis María Ansón o Álvaro Pompo pronunciant cap de les paraules anteriors). Així mateix, la situació econòmica ha portat al diccionari fins a nou noves accepcions de la paraula riesgo, totes elles vinculades a l'economia (Riesgo de crédito, de interés, de mercado, de reinversión, específico, operativo, riesgo país, sistémico i soberano. Quasi res). 

En l'apartat polític, la RAE afegeix termes que remeten al descrèdit general de la política, amb paraules amb certes connotacions pejoratives com pepero, sociata o ugetista, o altres que no poden arribar en millor moment, com euroescepticismo ("Desconfianza hacia los proyectos políticos de la Unión Europea"). I després de la cagada de llevar-li l'accent a guión, l'acadèmia es reserva un gest per a la gent de l'audiovisual, acceptant posproducción i racord (els scripts estan d'enhorabona).

I per últim, la nova accepció de la paraula matrimonio, que és la que més titulars està acaparant. I es que la RAE, al contrari que el Partit Popular, ha preferit no esperar a que el Tribunal Constitucional es pronuncie (ja porten set anys pensant-s'ho) i ha decidit afegir una nova definició al terme per reflectir el que ja és una realitat en molts països, entre ells Espanya: 'En determinadas legislaciones, unión de dos personas del mismo sexo, concertada mediante ciertos ritos o formalidades legales, para establecer y mantener una comunidad de vida e intereses'. Aplaudeixc a la RAE per este gest que ningú li ha obligat a adoptar (podrien haver esperat vint anys, com han fet amb minicadena), i em pregunte què farà el Partit Popular ara que se li ha enderrocat l’únic argument que esgrimia contra el matrimoni homosexual, que era el nominatiu (almenys de cara a la galeria). I també si el Foro de la Familia i la Conferència Episcopal aniran a manifestar-se davant de la seu de l'acadèmia a Madrid o carregaran contra ella als seus sermons dominicals. Impacient estic.