Rajoy en 'los mundos de Yupi'

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha viatjat este cap de setmana als mundos de Yupi, que és una espècie de Marina d'Or per a polítics en el poder on els fan descomptes i preus especials. L'ex president Zapatero va convertir els mundos de Yupi en un destí habitual durant el seu mandat, i des d'allà, entre altres coses, ens assegurava que teníem el sistema financer més sòlid del món (quin ull, José Luis). L'ex molt honorable Francesc Camps també passava llargues temporades en este complex, i des de la seua entrevista en Telva s'especula molt en que podria haver instal·lat allí la seua residència de forma permanent.  

Ara és Rajoy qui s'ha comprat un dúplex adossat en els mundos de Yupi. El diumenge va tornar a Moncloa 17 hores després de confirmar-se el rescat bancari a Espanya (repetisc: 17 hores) per a dir-nos que eixe rescat negat una i mil voltes fins al divendres (al qual es va referir com a 'línea de crédito europea' o amb altre elaborat eufemisme que passarà a la història: 'Lo de ayer') formava part d'un pla global de sanejament de la banca que farà que els bancs comencen a repartir crèdit a les famílies i les empreses. Ens assegura el Govern que els milions d'euros cauran del cel sense contrapartides i en condicions 'extraordinariamente ventajosas' que encara no coneixem en el món real; que amb la petició d'ajuda (perdó, línia de crèdit) guanya Espanya, guanya l'estabilitat del sistema bancari, guanya Europa i guanya la moneda única. Quasi res: ací tots guanyen alguna cosa (sols li va faltar dir que també guanyava 'La Roja', i potser en els mundos de Yupi va guanyar). I tot gràcies a les pressions de Rajoy, que és un crack de la negociació: sols hi ha que vore els decrets llei aprovats, la reforma laboral, els retalls en sanitat i educació, el nomenament del president de RTVE... que han ixit avant gràcies al diàleg fins a la extenuació amb els agents implicats.

El president té llibertat d'expressió per a dir el que li vinga en gana, faltaria més, però s'arrisca a que al dia següent Brussel·les, Alemanya, la premsa nacional i internacional o les hemeroteques tinguen que rectificar-lo i deixar-lo en evidència (i sense pietat). S'arrisca a liar-la parda en Europa perque els altres països rescatats ara volen les mateixes condicions 'extraordinariamente ventajosas' de les que farda el president, com és lògic. S'arrisca a que els mercats s'oloren el farol i responguen al rescat amb una nova pujada de la prima de risc (dilluns a migdia ja superava de nou els 500 punts, i hui ha arribat als 543, un nou récord). I políticament s'està cavant la seua pròpia tomba, perquè quan haja de complir amb els compromisos per baixar el dèficit, implícits en el rescat bancari (ja es parla de una nova pujada de l'IVA i altres impostos, enduriment de les prestacions per aturament o de les pensions... en una economia en estat de shock) els ciutadans tindran la confirmació de que el president o està fora de la realitat o menteix de forma descarada. O les dos coses.

El gran problema dels mundos de Yupi és que quan un polític passa molt temps allà s'oblida de com tornar al món real, on la gent no es conforma amb un discurs infantil i edulcorat per explicar que el nostre sector bancari necessita una millonada d'euros públics mentre s'està deixant sense casa a qui no pot pagar la seua hipoteca, per una crisi provocada en gran part per les pràctiques del propi sector bancari. Potser en els mundos de Yupi no facen falta explicacions, condemnes o investigacions sobre com s'ha arribat fins ací, però en el món real la gent ho reclama a crits. I Rajoy, després d'una esperpèntica roda de premsa a destemps que ha provocat més inquietud que calma, sembla estar arribant a un punt de no retorn dels mundos de Yupi.