Arribe tard, però arribe

L'any 1997 (no comenceu a badallar encara...!) un tal John Barger va acunyar la paraula 'weblog' per referir-se a una web personal on l'autor publicava entrades de manera cronològica. Hui, quinze anys després i amb una certa vergonya, he decidit obrir aquest espai en el món virtual. El meu primer blog.

Si, vale, sé que arribe tard. Que és incomprensible que algú que s'anomena comunicador encara no haja tingut la iniciativa d'exposar en públic els seus pensaments. Teniu raó, i m'he passat llargues nits flagelant-me en soletat per això. Però com un sempre està a temps de trencar la inèrcia (o almenys d'intentar-ho) ací vos presente la porta de la meua nevera digital, on aniré apegant les meues notes per compartir-les amb vosaltres. Podria dir-vos que el contingut serà una sorpresa per fer-me l'interessant, però mentiria: la veritat es que no tinc ni idea de per on vaig a tirar açò. Potser un dia vos parle d'allò tant curiós que m'ha passat al Mercadona, o de les obres del meu edifici, i al dia següent de la sessió de control al govern, de la prima de risc o del primo de Zumosol. O bé comentaré l'última sèrie que m'ha enganxat, eixa campanya publicitària tant desconcertant o vos mostraré el dibuixet tant xulo que vaig fer mentre parlava per telèfon amb ma mare. Al cap i a la fi, en la porta d'una nevera es poden penjar moltes coses i molt variades. Fins i tot videos, i a un servidor li encanta fer gamberrades amb el Premiere.

Bé, crec que ja puc rematar açò. No passarà a la història dels post inaugurals però tampoc ho pretenc. En la porta d'esta nevera també hi ha lloc per als vostres comentaris, però com sé que sou molt vergonyosos no vos ho tindré en compte, almenys de moment. Ara me'n vaig a comprar uns post-its per a començar a plenar-la, que m'ho demana a crits.

Ens llegim!