Missatge en una botella

Qui no ha tingut mai la il·lusió de trobar-se un missatge en una botella? Quant era menut i anava a la platja amb els meus pares era una idea que pensava sovint, i inspeccionava tots els envasos que trobava amb l'esperança de que en algun d'ells hi haguera una carta d'un pirata, el plànol d'un tresor amagat o el crit d'auxili d'un nàufrag en una illa deserta. Si soc sincer, encara és una idea que em ve al cap quant m'aprope a la vora del mar, i no puc evitar fixar-me en les botelles que l'aigua arrossega fins a la vorera.

Fa un parell d'anys vaig escoltar a les noticies que un australià havia trobat un missatge llançat al mar per uns xinés, després de creuar milers de quilòmetres surant a través del Pacífic. Eixa mateixa setmana, comentant el tema amb el meu germà (que aleshores vivia en Altea) li va semblar tan fascinant com a mi, i no em va fer falta convèncer-lo per a posar-nos a redactar el nostre propi missatge en una botella. Deia així:

Tales de Milet va dir 'l'aigua es el principi de tot'. La mateixa aigua que mulla els nostres peus al enviar aquest missatge, mulla ara els teus al rebre'l. El viatge d'aquesta botella comença en Altea (Mediterrani, Espanya) i no sabem on acabarà. Ens agradaria que ens contares on l'has trobada i que tornares a llançar-la a l'aigua on cregues que puga continuar el seu viatge. Si et sembla que la botella està en males condicions, per favor, reemplaça-la. Anota a continuació el lloc on et trobes ara mateixa, la data, i algun missatge que vulgues llançar al 'Planeta Aigua' i als seus habitants.
 
Si es possible que ens hagem comunicat amb tu, aleshores tot és possible.
Desitgem pau per al 'Planeta Aigua'.

Ho vam escriure en tres idiomes (valencià, castellà i anglés), vam afegir un correu electrònic i un bolígraf (per posar-li-ho fàcil al destinatari) i ho vam ficar tot dins d'una botella d'aigua de mig litre. Vam decidir anar fins al morro del Toix, un dels caps que delimiten la bahia d'Altea, per tal que la nostra ampolla puguera agafar alguna corrent de mar que la portara ben lluny. I aquella vesprada, el meu germà i jo, com si forem dos xiquets, llançàvem la nostra botella al mar des de damunt d'un penya-segat amb una bandada de gavines com a testics. 'Alea iacta est', va dir ell.

Dos setmanes després d'aquell dia, un missatge. Esta volta, en la safata d'entrada del correu electrònic. Els pels de punta:

‎Hola, soy el padre de Victor, que tiene 6 años, y que antes de ayer se encontró tu botella con tu mensaje, y no te puedes imaginar la ilusión que le hizo, y a nosotros también. La hemos encontrado en la playa de Guardamar del Segura, donde estamos pasando unos días de vacaciones. Victor ha escrito otro mensaje y lo ha vuelto a meter todo en la botella. Aprovechando que ayer fuimos de excursión a la Isla de Tabarca, frente a Santa Pola, hemos lanzado de nuevo la botella al mar desde el barco, a ver si así llega mas lejos. Y eso es todo. Por favor, infórmanos de lo que vayas sabiendo de nuestros mensajes. Un abrazo.

Màgia. Per un moment vaig sentir com si jo m'haguera enviat aquell missatge a mi mateix quant tenia sis anys, al meu jo del passat... Estic segur que la mateixa il·lusió que va sentir Victor en la platja de Guardamar la vam sentir nosaltres al rebre una resposta, i al saber que aquell envàs de plàstic havia creuat prop d'un centenar de quilòmetres de mar per a portar el nostre desig de pau a un xiquet de sis anys. No hem tornat a saber res de la nostra ampolla. Qui sap que haurà sigut d'ella, si encara estarà surant rumb a Àfrica, o haurà acabat encallada en una roca o en el fons del mar... El que sí és segur és que eixe xiquet no oblidarà mai aquella experiència. I nosaltres, tampoc.