Va haver un temps no molt llunyà on els mercats, per norma general, eren els llocs on es venia menjar. Quan ton pare o ta mare deia 'vaig al mercat' no estava referint-se a que se n'anava a Lehman Brothers a comprar i vendre deute de països (a no ser que sigues fill de Luis de Guindos), sinó que anava a comprar carxofes, tomaques i albergínies per a fer el dinar. Aleshores els mercats tenien nom i cognoms: estava el modest Mercat de Benalúa (el meu barri), l'històric Mercat Central, el 'mercadillo' de Babel, la 'plaça' del poble dels dissabtes de matí... Llocs d'intercanvi comercial, i perquè no, de socialització, perquè qui et venia les creïlles al final acabava coneixent-te pel teu nom.
Hui Els Mercats (amb majúscula) són altra cosa ben diferent: un conglomerat d'inversors i 'brokers' anònims, agències de qualificació de risc, bancs centrals i altres organismes econòmics internacionals que alçant o baixant el dit polze (com els emperadors romans) poden fer caure països, entitats financeres o empreses. Mentre escric açò, amb la prima de risc per damunt dels 500 punts i Bankia en caiguda lliure en la borsa, estic escoltant a Mariano Rajoy donant una roda de premsa amb preguntes, així que podeu imaginar el poder que tenen Els Mercats si han aconseguit que el nostre president s'enfronte als periodistes. Tota una proesa.
Este cap de setmana, el comité de treballadors de la meua empresa ens ha presentat el principi d'acord al que ha arribat amb la gerència. Entre les explicacions que ens han donat els representants sindicals per justificar eixe acord de nou han aparegut ells: Els Mercats, que consideren que produïm poc, o que cobrem massa. En resum (perquè no és qüestió d'entrar en detalls), el comité ens demanava triar entre 'susto' (votar a favor) o 'muerte' (en contra). I els treballadors, que som uns idealistes (o uns temeraris), hem votat 'muerte' amb una diferència de sols cinc vots. I ara estem tots (potser uns més que altres) amb el 'susto' en el cos pendents del telèfon.
I jo em pregunte... no hi ha ningú que qualifique als mercats, o a les agències de qualificació que han tingut greus errades en les seues previsions passades...? No hi ha ningú que puga posar un poc d'humanitat en tot este desgavell i fer que un mercat torne a ser un lloc on comprar cebes i tomaques? On està la Política, amb majúscules?
El pitjor analfabet és l'analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels fesols, del pa, de la farina, del vestit, de la sabata i dels remeis, depenen de decisions polítiques. L'analfabet polític és tan burro que s'enorgullix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seua ignorància política naix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals.
ResponEliminaBertolt Brecht.
Molt gran eixa cita... La política és un problema, però també pot ser una solució... Gràcies!
ResponElimina