21 de setembre de 2011. El PP presentava la nova web de Mariano Rajoy de cara a les eleccions del 20-N. El vingut a menys Esteban González Pons, aleshores vicesecretari de Comunicació amb ambicions ministrables, assegurava en roda de premsa que es tractava d'una web "limpia, directa, sincera, permite la participación y útil”. Perfecte. Pons sempre ha sigut un artista per a col·locar frases redones (entre altres coses, va prometre tres milions de llocs de treball per a esta legislatura. Amb un parell).
Eixa vesprada, un servidor, que sempre li ha interessat la comunicació política i les campanyes electorals, es va pegar una volteta per la nova web de Rajoy per comprovar si era tant hortera com la de 2008. La pàgina, tan senzilla com desafortunada, s'articulava al voltant d'una gran fotografia casual del candidat somrient darrere d'un atril, amb un aspecte tan saludable que de seguida em va saltar l'alarma. Per a qui ha toquejat el Photoshop, és prou fàcil detectar quan una imatge ha passat per la paleta de retoc. I la del candidat popular cantava massa, ja no només per la tonalitat blavosa, sinó especialment per la comissura de la boca, que semblava estiragassada. Com que es tractava d'una imatge d'un mitin, i no d'una fotografia d'estudi feta expressament per a la web, vaig pensar que potser en Internet podria trobar la instantània original per ixir de dubtes. I així va ser: tan senzill com escriure 'Rajoy' en Google Imágenes i donar-li a buscar. En poc més d'un minut, allà estava la imatge, feta en 2009 durant la campanya per a les eleccions europees. Bingo.
Comparant les dues fotografies a simple vista es confirmava el pinzell del Photoshop en alguns elements. Però la sopresa vingué quant les vaig posar una damunt de l'altra amb la mateixa escala. Alternat-les, veies com les orelles de Rajoy minvaven, el somriure s'allargava i se sobte apareixia una nova dent en l'interior de la boca, el cabell s'enfosquia, desapareixien les marques de la pell, la barba es retallava, la cara s'aprimava... El responsable d'aquell 'lifting' digital s'havia quedat ben a gust, sense dubte. Però havia cometut un error imperdonable: retocar una fotografía de l'agència EFE, publicada en Internet i a l'abast de tots els mitjans de comunicació del país. I no ho vaig poder evitar, allò no podia callar-m'ho. Em vaig posar mans a l'obra amb el Premiere i en un ratet tenia muntat un video de 43 segons sobre el lifting de Rajoy que eixa mateixa nit vaig penjar en Youtube abans de gitar-me, amb un missatge: 'Senyors polítics, si van a retocar-se la cara amb Photoshop comproven abans que la fotografia original no està publicada en Internet o em voré obligat a fer altre vídeo com este'.
Al matí següent, sorpresa. 10.000 reproduccions en apenes vuit hores, desenes de mencions en Twitter i el video corrent com la pólvora en blogs i en Facebook. Menéame, que és el lloc ideal per a que naixca un viral, va tindre la culpa i durant tot el matí la peça 'Rajoy descobreix el Photoshop' va estar com a notícia destacada (el que ocorre quant rep una gran quantitat de vots en poc temps). Al llarc del dia la bola va seguir rodant i fent-se gran i el 'lifting' del candidat va passar als diaris digitals, molts dels quals ni tan sols van tindre el detall de citar la font. Alguns que sí ho van fer, com Público, li van tirar morro afegint el logo del periòdic i publicant el video amb un reproductor propi. Però tampoc em va importar massa, la veritat. Al cap i a la fi, el meu video sols era una comparació entre dues fotografies. Graciosa, però res més.
Pillar a famòs o un polític que s'ha sotmés a Photoshop és sempre un tema que interessa, potser perquè mostra les seues debilitats, i així ho confirmen les 50.000 reproduccions que el video va aconseguir en només tres dies i la repercussió que va trobar fins i tot en tertulies televisives. Passat el 20-N i guanyades les eleccions, el PP va tindre la delicadesa de canviar la polèmica fotografia per altra sense retocar, just abans de deixar la web abandonada: està sense actualitzar des de desembre passat, tot i que en la seua presentació prometien "diálogo interactivo, participación, movilización y lanzamiento de propuestas”. Tot un exemple de web d'usar i tirar.
El propi Rajoy, preguntat sobre l'ús del Photoshop en 2010, va admetre que s'utilitzava en política però que "al final aquí ya nos conocemos todos" (done fe, Mariano) i "cada uno tiene la cara que tiene y la mía tiene difícil arreglo". Sorprén que amb eixa opinió deixara que li feren aquella xapussa en la cara, però no deixa de ser altra cosa més a afegir al seu llistat d'incompliments. En qualsevol cas, personalment, jo preferixc a eixe Rajoy que sols es dedicava a retallar-se les orelles, i no la sanitat o l'educació públiques. D'aquella experiència amb el meu primer (i inesperat) viral em quede amb una cosa positiva: en les desenes de comentaris que va rebre el video en Youtube sols em van dedicar un parell de 'catalán de mierda' pel fet que els rètols del video estigueren en valencià. Sembla que algunes coses, poquet a poquet, estan superant-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada